En Xevi el
diumenge 21 de juliol trepitjava el cim del Hidden Peak, el cim del Pic Amagat
de 8.068 metres d’alçada, al Paquistà. És la cota més gran assolida per un soci
de la nostra entitat. La fatalitat ha fet que no celebrem, de moment, l’èxit
assolit pel nostre company.
Ell volia tornar.
Tenia projectes empresarials, de feina, compromisos presos abans de sortir, amb
el GMS, fer més travesses, més ascensións a cims, més marxes de llarga durada,
més baixades de barrancs, més escalades en gel i roca, organitzar xerrades i
conferències sobre muntanya… Volia retrobar-se amb els seus, anar de viatge
tots plegats, jugar amb els seus petits, gaudir del caliu de casa seva, de la
família, dels companys i amics.
En Xevi era sociable
per naturalesa, un líder nat. Un home de conviccions, de caràcter, de forta
voluntat, amb fortalesa d’esperit. Un home desprès que començava per donar la
seva amistat a tot aquell que acabava de conèixer. Disposat sempre a donar un
cop de mà. Dic això amb el convenciment que no hi ha ningú que em pugui
contradir. Tots els que l’hem conegut sabem de les seves virtuts.
Estic convençut
que el seu cos descansarà en un dels llocs que millor el pot acollir, la
muntanya, la seva muntanya i estic convençut que el seu esperit serà amb
nosaltres sempre. En Xevi és d’aquelles persones impossibles d’oblidar.
Josep Turbau
Serrat
President del
Grup Muntanya Sarrià
