M’encanta anar a muntanya, ets sents lliure, com si els problemes no existissin, superació… hi ha gent que ho sent al mar, jo ho sento allà dalt
Però la colla d’amics entre que es poc esportista i que quadrar a tothom es difícil, em quedava de braços creuats des de feia ja massa temps. Així que havia de buscar un grup amb el que anar-hi
Una amiga em va vendre el Grup Excursionista de Sarrià, com gent molt maca… i bueno, me la vaig creure. El cas es que va encertar
La que no vaig encertar vaig ser jo, que vaig pensar que pujar al Puigsacalm seria cosa de nens, i ja d'entrada vaig deixar clar que volia pujar per els ganxos, molt gallita jo. Ostres, em va costar molt. Vaig ser una queixica de principi a fi, però va valdré molt la pena
Vam arribar a Joanetes a la hora dels senyors, sobre les 10,30, i als 10 metres de començar a pujar, ja vam fer la primera parada tècnica per esmorzar. Allò pintava molt bé
A partir d'aquí, les passes quedaven enrere la cosa es complicava i allà no parava ningú, amb lo bé que havíem començat! Menys mal que les vistes pagaven
Davant nostre una pared, d’aquelles que tant agraden als escaladors. Jo anava mirant a costat i costat buscant el camí, però no, em deien que allò havíem d’escarlar-ho. Allò, era molt alt per pujar una novata com jo
Que voleu que us digui, això dels ganxos… doncs pensava que era una manera de parlar, una metàfora lo que no sabia que eren ganxos de veritat! Tot i la dificultat que va suposar per l’inclinació, i la poca forma física que em gasto, va ser molt emocionant i divertit, sens dubte, la millor part de tot el camí
La resta va ser tot pujada i pujada entre mig d'uns paratges verds i de faigs, i petits entramats d'arbres plens de fulles al terra que deixaven clar la estació de l’any que erem
Els últims metres, tot i tenir l'alicient del final, son els pitjors, però la recompensa d'arribar al cim i sapiguer que et superes, et donen l’ultima empenta
Algú ha dit que era dia de mercat? Mai m’hagués imaginat que podia haver-hi tanta gent a 1515 metres, mainada ben petita!
La baixada per Bracons no es va fer esperar, ja era tard, i era baixada ;)
Sens dubte repetiré, espero no trigar gaire. Va ser un dia genial, el sol va lluir i la gent va ser molt maca
Gràcies de nou!
1 comentari:
Gràcies Isabel!! Un article molt xulo! També va ser un plaer compartir amb tu la sortida! Una abraçada i t'esperem a la propera!!
Publica un comentari a l'entrada