Peru, parc nacional de huascaran, prop de la cordillera blanca i cordillera negra. A la serra de huayhuash. Tres muntanyencs, en Paco i en Manel, que repeteixn i en Lluís, novell, tots amb ilusio per fer un treking de 10 dies entre 3300 i 5000 m dºalcada. Descansar algun dia i fer una ascencio, que segons com estigui el pati pot esser per sota o per sobre dels 6000m.
De moment arribem a Lima. ciutat on ens porta l'avió, més tard a Huaraz on tindrem la base per les dues sortides.
Hem llogat guies i portejadors, ja tenim una edat i el recorregut ho exigeix.
Us escric des de Lima i el teclat no coordina gaire, per aixó surten coses rares.
Eeeeiiii!!!! Molta sort companys!! Esperem que el bus a Huaraz no es faci molt pesat... doneu records a les muntanyes peruanes, les trobem a faltar! jejeje. I alerta amb les cremades i les llames, que escupen i son perilloses! Apa, ànims i a disfrutar!
Ja som a punt de anar cap a Huaraz, l'estomac ple, pel que pugui passar, ( a veure com sera el ranxo) i ganes a punt, de momen en Manel i en Paco mo paren de discutir, hem vist i tastat el pacific.
Enviem les primeres fotos a en marc per que les pengi.
Aquest pais no et pot deixar igual, la manera de viure, els suburvis, els camperols, els nens.
De la sortida d'avui el que més m'ha impresionat es la manera de viure dels pagessos d'alta muntanya, cases, en el millor dels casos de fang, elements de subsistencia precaris,una vida dura que dubto que trierien si poguesin... .
Ja se que això es una web de muntanya però el que més et toca no es pot passar de banda. ...
Be, de tornada a l'hotel tenim en Manel que diu que esta esgotat i en paco i jo que disimulem força bé ( en paco més).
Preparem l'equip que demà comença la festa, o sigui que amb 10 dies no ens podrem comunicar .
8 dies de caminades pel mig dels andes, una mitjana de més de 700 m. diaris per sobre els 4000m.
L'alçada es fa notar sobretot quan se surt desde " baix"
El programa permet estirar-se una mica més i asolir algun 5000 i pico des de els colls.( un parel, amb grimpada, baixada per tartera,... en fi una delicia i una estrenada de cota per en lluis)
Tot ha anat bé, deixant a part que en paco va abusar de la maionesa i ha estat, diguem, una mica revolucionat per dintre, però ha seguit el ritme igual, es incombustible el tio, això i al pudor de peus la unica cosa a millorar.
El cuiner, un artista, l'arriero molt pancaire, el guia molt " turistic". En Manel s'hi ha fet molt amic.
A la cronica social destacar el que us comentava de la manera de viure d'aquesta gent treballadors, sencills,.. Vam estar a la festa major de un poblet, amb disfresses colorides i tradicionals, veure,ball.. curios.
Despres de la primera nit en un llit com cal ( i solets) hem pogut descansar una mica. Ens preparem pel segon assalt : El chopicalqui, un 6300, molt alt , segons en Manel " mision imposible".
No us vam parlar del paissatge, ja podeu veure les fotos que , per millor que es facin, sempre es queden curtes. Per més informació: sensacional.
9 comentaris:
Peru, parc nacional de huascaran, prop de la cordillera blanca i cordillera negra. A la serra de huayhuash. Tres muntanyencs, en Paco i en Manel, que repeteixn i en Lluís, novell, tots amb ilusio per fer un treking de 10 dies entre 3300 i 5000 m dºalcada. Descansar algun dia i fer una ascencio, que segons com estigui el pati pot esser per sota o per sobre dels 6000m.
De moment arribem a Lima. ciutat on ens porta l'avió, més tard a Huaraz on tindrem la base per les dues sortides.
Hem llogat guies i portejadors, ja tenim una edat i el recorregut ho exigeix.
Us escric des de Lima i el teclat no coordina gaire, per aixó surten coses rares.
Eeeeiiii!!!! Molta sort companys!! Esperem que el bus a Huaraz no es faci molt pesat... doneu records a les muntanyes peruanes, les trobem a faltar! jejeje. I alerta amb les cremades i les llames, que escupen i son perilloses! Apa, ànims i a disfrutar!
Ja som a punt de anar cap a Huaraz, l'estomac ple, pel que pugui passar, ( a veure com sera el ranxo) i ganes a punt, de momen en Manel i en Paco mo paren de discutir, hem vist i tastat el pacific.
Enviem les primeres fotos a en marc per que les pengi.
Hola a tots, sóc la Rosa, la germana d'en Manel, i per indicacions d'ell us passaré tots els correus que m'arribin.
El primer l'hem rebut a les 17'27h. del divendres 19/06/09.
"Estem a Lima i marxem cap a Huaraz immediatament, per aquí tot
Ok.
7 hores de diferència amb Girona Mòbil no té cobertura".
Avui dia d'aclimatació.
Hem dormit a 3000m.
Sortida des de huaraz cap una llacuna( de nom shorrup) a 4000 m. i tornada a l'hotel.
Bona vista Bon ambient.
El cami des de Lima, ahir, molt interessant suburbis de Lima, part desertica, molta pobresa.
Arrivada a Huaraz, ciutat de 90.000 hab. molt destartalada ( com la majoria de coses de Peru) . Crida l'atencio a atot arreu la vigilancia.
Aquest pais no et pot deixar igual, la manera de viure, els suburvis, els camperols, els nens.
De la sortida d'avui el que més m'ha impresionat es la manera de viure dels pagessos d'alta muntanya, cases, en el millor dels casos de fang, elements de subsistencia precaris,una vida dura que dubto que trierien si poguesin... .
Ja se que això es una web de muntanya però el que més et toca no es pot passar de banda.
...
Be, de tornada a l'hotel tenim en Manel que diu que esta esgotat i en paco i jo que disimulem força bé ( en paco més).
Preparem l'equip que demà comença la festa, o sigui que amb 10 dies no ens podrem comunicar .
A reveure.
telf hotel 00 51 43 425055
telf guia 00 51 43 426529
00 51 43 4529529
be,
Avui hem tornat del treking .
8 dies de caminades pel mig dels andes, una mitjana de més de 700 m. diaris per sobre els 4000m.
L'alçada es fa notar sobretot quan se surt desde " baix"
El programa permet estirar-se una mica més i asolir algun 5000 i pico des de els colls.( un parel, amb grimpada, baixada per tartera,... en fi una delicia i una estrenada de cota per en lluis)
Tot ha anat bé, deixant a part que en paco va abusar de la maionesa i ha estat, diguem, una mica revolucionat per dintre, però ha seguit el ritme igual, es incombustible el tio, això i al pudor de peus la unica cosa a millorar.
El cuiner, un artista, l'arriero molt pancaire, el guia molt " turistic". En Manel s'hi ha fet molt amic.
A la cronica social destacar el que us comentava de la manera de viure d'aquesta gent treballadors, sencills,.. Vam estar a la festa major de un poblet, amb disfresses colorides i tradicionals, veure,ball.. curios.
Despres de la primera nit en un llit com cal ( i solets) hem pogut descansar una mica. Ens preparem pel segon assalt : El chopicalqui, un 6300, molt alt , segons en Manel " mision imposible".
No us vam parlar del paissatge, ja podeu veure les fotos que , per millor que es facin, sempre es queden curtes. Per més informació: sensacional.
Publica un comentari a l'entrada